domingo, 22 de noviembre de 2015
Atmosfera enlaces
- El coral se ahoga por la acidez del mar
Las emisiones del dióxido de carbono modifican los valores del pH y perjudican a estas zonas y a los animales que viven en ellas
http://elpais.com/elpais/2015/11/03/ciencia/1446575474_134479.html
Persistent natural acidification drives major distribution shifts in marine benthic ecosystems
http://rspb.royalsocietypublishing.org/content/282/1818/20150587
pdf:
http://rspb.royalsocietypublishing.org/content/282/1818/20150587.full-text.pdf
martes, 20 de octubre de 2015
PAU ST2013 Canvi climàtic i sequeres S14A
SÈRIE 1, Exercici 4A
[2 punts]
Els científics adverteixen que Catalunya podria
patir períodes de sequera amb més freqüència a conseqüència del canvi climàtic.
1. Responeu a les preguntes següents:
[1 punt]
a) Descriviu la situació
meteorològica que està relacionada amb les sequeres perllongades a Catalunya.
[0,5 punts]
Les sequeres estan relacionades amb períodes llargs de temps de situació
anticiclònica, sovint un anticicló persistent situat a sobre l’Atlàntic, a
prop de la Península Ibèrica o a sobre mateix, fa que els fronts i depressions que ens podrien afectar i que provenen
principalment de l’Atlàntic, es vegin desviades i es produeix una situació de bloqueig, així mateix es bloqueja
la possibilitat que es formin baixes pressions sobre la Mediterrània. Poden comentar
que es tracta de l’anticicló de les Açores.
Han
d’elaborar un raonament amb 3 conceptes iguals o equivalents als marcats en
negreta
0.2 per
concepte fins a un màxim de 0.5p
b) Esmenteu cinc conseqüències de
les sequeres.
[0,5 punts]
- Restriccions d’aigua
- Disminució de les reserves d’aigua
- Augment del risc d’incendis
- Pèrdua de collites
- Descens de la producció d’energia
hidroelèctrica
- Augment de la contaminació del rius i aigües
continentals
- S’assequen les fonts i els pous
- Pèrdua de l’aportació de sediments als
deltes.
0,1 per
cada conseqüència. Se n’acceptaran altres que siguin també possibles.
2. Proposeu dues mesures de caràcter estructural que el Govern de
Catalunya podria adoptar per a garantir que es disposi de les reserves
suficients d’aigua en cas de sequera.
Expliqueu en què consisteixen i comenteu, per a
cadascuna, dos possibles desavantatges.
[1 punt]
0,5 p per
a cada mesura ben explicada i amb 2 inconvenients rellevants com a mínim per a
cadascuna
0,1 pel
nom
0,2 per
l’explicació
0,1 per
cada inconvenient
domingo, 27 de septiembre de 2015
U2 L'atmosfera i els climes. Composición y estructura de la atmosfera.
Composición y estructura de la atmosfera.
MexicoX 1.3. Atmósfera
méxicoX
Nivel bajo:
El planeta tierra: la atmósfera
La atmósfera terrestre
MexicoX 1.3. Atmósfera
méxicoX
Nivel bajo:
El planeta tierra: la atmósfera
La atmósfera terrestre
 |
| Proporción de los gases que componen la atmósfera expresado en porcentaje. |
lunes, 6 de julio de 2015
Unidades de energía
Unidades de energía
Pregunta-¿Cuántos joules de energía se requiere para que funcione una bombilla de 150 W durante un día?
- 100
- 1.000
- 10.000
- 100.000
- 1.000.000
- 10.000.000
- 100.000.000
- 1000.000.000
Pauta:
10.000.000 (150 x 60 x60 = 12.960. 000). Explicación: Recuerde que Watts se definen como julios / segundo. ¿Cuántos segundos en un día?
Pregunta-
Las calorías de energía son análogas a
- Watts
- Joules
- Watts/m2
Pauta:
Joules. Explicación: Un vatio (Watt) es una unidad de potencia del SI, su símbolo es W, y un Watt / m2 es una unidad de flujo de energía o potencia por unidad de área. Un Joule es una unidad de energía.
Pregunta-
Cómo escribir grandes cantidades en el ordenador. Aquí hay un gran número (y a veces útil): hay alrededor de 3,14 x 107 segundos en un año (recordarlo como π x 107). Escriba ese número en un formato fácil de escribir en un ordenador.
Pauta:
3,14 E7
314 E5
31.400.000
Explicación: Escriba todos los ceros que hay que introducir en un número (que puede tener un punto decimal, pero no comas, y utilizar la convención de Estados Unidos de utilizar un período de un punto decimal en lugar de una coma), o utilizar la máquina-versión de notación científica en la que 1E1, por ejemplo, sería equivalente a 1 x 101 o 10.
domingo, 5 de julio de 2015
u2-L'atmosfera i els climes. 2- Los 5 componentes del sistema climático
Los 5 componentes del sistema climático BALCH
- Biosfera
- Atmosfera
- Litosfera
- Criosfera
- Hidrosfera
La biosfera. Toda la vida.
plantas, animales, organismos unicelulares en la tierra, en el agua, en la superficie de la tierra, y en el aire.
La atmósfera.
Esta es la envoltura gaseosa que rodea la tierra.
Gases y su composición química.
Gotas de agua líquida.
Partículas de hielo
Partículas de polvo
Partículas de aerosol
la litosfera. la parte superior de la tierra,
la litosfera. la parte superior de la tierra,
La superficie hasta unas pocas decenas de kilómetros
la criosfera. todo lo que está congelado en la superficie de la Tierra.
los casquetes polares.los glaciares en las montañas.
hielo marino
la criosfera. todo lo que está congelado en la superficie de la Tierra.
los casquetes polares.los glaciares en las montañas.
hielo marino
el permafrost, los suelos congelados en la región del Ártico.
la hidrosfera, toda el agua en la tierra en su forma líquida.
los océanos
la hidrosfera, toda el agua en la tierra en su forma líquida.
los océanos
lagos
ríos
aguas subterráneas.
aguas subterráneas.
 |
| Causa y efecto = Fuerza y respuesta |
Estas esferas interactúan:
Las causas son fuerzas externas para el sistema climático de la Tierra.
Causas o fuerzas:
las placas tectónicas,
movimientos de los continentes
en la superficie de la tierra ser conducido
por procesos profundos de la tierra.
cambios orbitales, los cambios a la órbita de la Tierra alrededor del sol.
cambios en la entrada solar como se pone el sol a través de su evolución, que va a cambiar la cantidad de energía solar
energía que recibimos en el planeta.
antropogénico o forzamientos externos provocados por el hombre sobre el clima.
cambios,
en la vegetación o la distribución de la vida en el planeta.
en la composición química o la dinámica, el movimiento de la atmósfera.
cambios en la superficie terrestre, como montañas
levantarán, como superficies de tiempo de distancia.
cambios en la cobertura de hielo y la profundidad y
volumen de hielo que tenemos en el planeta,
cambios en el océano, no sólo la composición química del océano, pero también los cambios en la circulación.
concepto retroalimentación.
Y vamos a hablar de
dos tipos diferentes de retroalimentación.
El primero es la retroalimentación positiva.
Este es un proceso interno para
el clima de la Tierra que actúa
para mejorar la acción original.
En otras palabras, si yo
hacer un cambio, entonces este cambio hará
amplificar como responde el clima.
He aquí un ejemplo,
lo llamamos las votaciones de vapor de agua.
La idea aquí es que si la Tierra
aumento de la temperatura del aire,
a continuación, la atmósfera tiene una mayor capacidad
para incorporar el vapor de agua en ella.
Esto conducirá a un aumento de la
evaporación poniendo más vapor de agua
en el aire y como veremos
el vapor de agua es un gas de efecto invernadero
esto conducirá a un aumento
en la temperatura del aire.
Así que la idea aquí es que el positivo
retroalimentación la que a través de
la retroalimentación positiva,
el aumento inicial de
la temperatura del aire se puso más agua
vapor en el aire, lo que conducirá a
un aumento adicional de vapor de agua
aumento de la temperatura del aire.
Y esta es la retroalimentación positiva.
Se conduce iniciales aumento
a un aumento adicional.
Compare esto con un voto negativo.
Este es un proceso que
contrarresta la acción original.
Así que aquí,
tenemos el ejemplo de una retroalimentación nube.
Donde si aumentamos la temperatura del aire
de la atmósfera, que de nuevo se
conducir a un aumento en la evaporación, la cual
pondrá más vapor de agua en el aire.
Más vapor de agua en el aire significa que
es más probable que las nubes lo hará
ser formado.
Este aumento en las nubes puede conducir
a más reflejo de
la radiación solar entrante.
Y con menos radiación solar que llega a
la superficie de la tierra, entonces
dará lugar a una disminución en la atmosférica
la temperatura del aire cerca de la superficie.
Por lo tanto, en este caso,
las votaciones nube negativo de una inicial
aumento de la temperatura conduce a
una disminución de la temperatura de compensación que.
Así, a través de estas diferentes evaluaciones,
vemos que
el sistema climático puede
evolucionar en ciertos aspectos.
Como se ilustra en estos dos específica
ejemplos, un aumento en el aire
temperatura que conduce a una mayor evaporación
y más vapor de agua en el aire,
no necesariamente sabemos
que va a ganar.
Y puede ser que los comentarios positivos
gana en ciertas zonas del planeta o
en ciertas condiciones.
Y el voto negativo
gana en otras situaciones.
Por lo tanto, estas evaluaciones pueden ser bastante compleja.
Pueden estar interactuando, y
que pueden estar fuera de establecimiento entre sí.
Por lo tanto, pero quiero introducir
estos términos porque somos
va a utilizarlos como nos
pasar por el curso.
Así que, para resumir esta conferencia, tenemos
los cinco componentes del sistema de la Tierra,
la biosfera, la atmósfera, la litosfera,
criosfera y la hidrosfera.
Hemos introducido el concepto
del forzamiento climático, y
respuestas, la causa y el efecto de
cómo el clima puede cambiar con el tiempo.
Y entonces, hemos introducido el concepto de
evaluaciones del clima positivo y negativo.
Y específicamente,
te dio algunos ejemplos de cómo funciona esto.
Y le dijo que, ya sabes, a veces,
pueden compensarse entre sí, y
puede que no sea claro qué proceso climático
es dominante en cualquier situación dada.
Así que, gracias por escuchar, y
Nos vemos en el siguiente video.
movimientos de los continentes
en la superficie de la tierra ser conducido
por procesos profundos de la tierra.
cambios orbitales, los cambios a la órbita de la Tierra alrededor del sol.
cambios en la entrada solar como se pone el sol a través de su evolución, que va a cambiar la cantidad de energía solar
energía que recibimos en el planeta.
antropogénico o forzamientos externos provocados por el hombre sobre el clima.
cambios,
en la vegetación o la distribución de la vida en el planeta.
en la composición química o la dinámica, el movimiento de la atmósfera.
cambios en la superficie terrestre, como montañas
levantarán, como superficies de tiempo de distancia.
cambios en la cobertura de hielo y la profundidad y
volumen de hielo que tenemos en el planeta,
cambios en el océano, no sólo la composición química del océano, pero también los cambios en la circulación.
concepto retroalimentación.
Y vamos a hablar de
dos tipos diferentes de retroalimentación.
El primero es la retroalimentación positiva.
Este es un proceso interno para
el clima de la Tierra que actúa
para mejorar la acción original.
En otras palabras, si yo
hacer un cambio, entonces este cambio hará
amplificar como responde el clima.
He aquí un ejemplo,
lo llamamos las votaciones de vapor de agua.
La idea aquí es que si la Tierra
aumento de la temperatura del aire,
a continuación, la atmósfera tiene una mayor capacidad
para incorporar el vapor de agua en ella.
Esto conducirá a un aumento de la
evaporación poniendo más vapor de agua
en el aire y como veremos
el vapor de agua es un gas de efecto invernadero
esto conducirá a un aumento
en la temperatura del aire.
Así que la idea aquí es que el positivo
retroalimentación la que a través de
la retroalimentación positiva,
el aumento inicial de
la temperatura del aire se puso más agua
vapor en el aire, lo que conducirá a
un aumento adicional de vapor de agua
aumento de la temperatura del aire.
Y esta es la retroalimentación positiva.
Se conduce iniciales aumento
a un aumento adicional.
Compare esto con un voto negativo.
Este es un proceso que
contrarresta la acción original.
Así que aquí,
tenemos el ejemplo de una retroalimentación nube.
Donde si aumentamos la temperatura del aire
de la atmósfera, que de nuevo se
conducir a un aumento en la evaporación, la cual
pondrá más vapor de agua en el aire.
Más vapor de agua en el aire significa que
es más probable que las nubes lo hará
ser formado.
Este aumento en las nubes puede conducir
a más reflejo de
la radiación solar entrante.
Y con menos radiación solar que llega a
la superficie de la tierra, entonces
dará lugar a una disminución en la atmosférica
la temperatura del aire cerca de la superficie.
Por lo tanto, en este caso,
las votaciones nube negativo de una inicial
aumento de la temperatura conduce a
una disminución de la temperatura de compensación que.
Así, a través de estas diferentes evaluaciones,
vemos que
el sistema climático puede
evolucionar en ciertos aspectos.
Como se ilustra en estos dos específica
ejemplos, un aumento en el aire
temperatura que conduce a una mayor evaporación
y más vapor de agua en el aire,
no necesariamente sabemos
que va a ganar.
Y puede ser que los comentarios positivos
gana en ciertas zonas del planeta o
en ciertas condiciones.
Y el voto negativo
gana en otras situaciones.
Por lo tanto, estas evaluaciones pueden ser bastante compleja.
Pueden estar interactuando, y
que pueden estar fuera de establecimiento entre sí.
Por lo tanto, pero quiero introducir
estos términos porque somos
va a utilizarlos como nos
pasar por el curso.
Así que, para resumir esta conferencia, tenemos
los cinco componentes del sistema de la Tierra,
la biosfera, la atmósfera, la litosfera,
criosfera y la hidrosfera.
Hemos introducido el concepto
del forzamiento climático, y
respuestas, la causa y el efecto de
cómo el clima puede cambiar con el tiempo.
Y entonces, hemos introducido el concepto de
evaluaciones del clima positivo y negativo.
Y específicamente,
te dio algunos ejemplos de cómo funciona esto.
Y le dijo que, ya sabes, a veces,
pueden compensarse entre sí, y
puede que no sea claro qué proceso climático
es dominante en cualquier situación dada.
Así que, gracias por escuchar, y
Nos vemos en el siguiente video.
viernes, 3 de julio de 2015
u2- L'atmosfera i els climes. 1. Composició i estructura de l'atmosfera
1. Composició i estructura de l'atmosfera
La Tierra como sistema 5
La Tierra como sistema 5
ST2009 Deforestació Costa Rica (1) SÈRIE 1, Exercici 3B [3 punts]
1. Pareu atenció al fragment anterior i responeu a les qüestions següents:
a) Establiu la relació causal encadenada entre la ramaderia extensiva i la pesca de la zona, i indiqueu si el resultat final és de signe positiu o negatiu.
a) Establiu la relació causal encadenada entre la ramaderia extensiva i la pesca de la zona, i indiqueu si el resultat final és de signe positiu o negatiu.
b) Expliqueu per què, en aquest cas, no es pot fer un bucle de realimentació.
La Tierra como sistema 4
La Tierra como sistema 4
a) A partir del contingut del text, confeccioneu un diagrama causal que relacioni l’alliberament de metà amb l’increment de l’efecte d’hivernacle i indiqueu si el resultat és de signe positiu o negatiu.
JI2010 SÈRIE 4, Exercici 2 (obligatori) [2 punts] Amenaça sota l'Àrtic (1)
a) A partir del contingut del text, confeccioneu un diagrama causal que relacioni l’alliberament de metà amb l’increment de l’efecte d’hivernacle i indiqueu si el resultat és de signe positiu o negatiu.
La tierra como sistema 3
JI2010Ejercicio1(obligatorio)- Volcà Chaitén (3)
Llegiu atentament el text que hi ha a continuació:
a) Dibuixeu un diagrama causal, partint de les variables emissió de cendres, contaminació de l’aigua i contaminació de sòls, definiu de quin tipus de relació es tracta i indiqueu-ne el signe. [0,25 punts]
b) Expliqueu per què aquesta relació causal no és un bucle. [0,25 punts]
La Tierra como sistema 2
JI2011Ejercicio3A - Desgel a l'Ártic (1)
 |
| L'aigua és més fosca i absorbeix més radiació solar |
1.
Escriviu, en els requadres, la seqüència de les variables esmentades en
el text i poseu els signes de les relacions causals corresponents en
els cercles. Digueu si es tracta d’un sistema en equilibri o en
desequilibri. Justifiqueu la resposta. [1 punt]
Índice
Índice
-
Les capes fluides de la Terra
L’atmosfera
Generalitats de l’atmosfera. Origen i evolució. Estructura, composició i principals característiques de les capes que la constitueixen. La capa d’ozó.
Energia solar. Radiació solar. Factors condicionants de la intensitat de radiació i la distribució de les temperatures. Balanç energètic. Funció reguladora i protectora de l’atmosfera. L’efecte hivernacle.
Dinàmica atmosfèrica. La circulació general de les masses d’aire. Influència de l’efecte de Coriolis. Agents i processos atmosfèrics. Distribució dels vents i de les precipitacions. Conceptes relacionats (evaporació, condensació, precipitació, calor latent, humitat absoluta i relativa, punt de saturació, l’efecte föhn...). Masses d’aire i fronts. Mapes del temps.
Clima i temps atmosfèric. Conceptes i variables que permeten definir clima i temps atmosfèric. Els climes a la Terra. Diagrames climàtics o climogrames. Els climes a Catalunya i interpretació dels seus diagrames climàtics. Les precipitacions. Distribució de les precipitacions i les temperatures a Catalunya. Els vents. Les inversions tèrmiques. La predicció del temps. Recursos del SMC. Mitjans per predir el temps: satèl·lit Meteosat, radars meteorològics, mapes d’isohipses, projecte EDUMET.
Els canvis climàtics. Factors naturals dels canvis climàtics. Factors antropogènics que influeixen en el canvi climàtic actual. L’increment de l’efecte hivernacle. Impactes del canvi climàtic. Mesures per reduir el CO2 atmosfèric. El protocol de Kyoto.
Riscos atmosfèrics. Classificació, predicció, previsió i prevenció. Riscos provocats pel vent: depressions, ciclons i tornados. Interpretacions de les escales de mesura. Les avingudes i les inundacions: causes que les originen (tempestes estiuenques, temporals de llevant, gotes fredes, fronts freds) i conseqüències.
Recursos energètics relacionats amb l’atmosfera. Energia eòlica, solar tèrmica i fotovoltaica. Captació, funcionament i utilització. Avantatges, inconvenients i impactes.
Impactes a l’atmosfera. La contaminació atmosfèrica i els agents contaminants. Cicle dels contaminants. Contaminants d’origen natural i antropogènics. Principals contaminants de l’atmosfera (òxids de carboni, òxids de sofre, òxids de nitrogen, compostos orgànics, contaminants oxidants, pols).
-
Efectes de la contaminació atmosfèrica a escala local: Contaminació urbana de
l’aire. Principals contaminants. Smog fotoquímic. L’ozó contaminant troposfèric. La
pluja àcida a Catalunya i Europa. La lluita contra la pluja àcida.
-
Efectes de la contaminació atmosfèrica a escala global: L’afebliment de la capa
d’ozó. L’acció dels clorofluorocarbonis. Protocol de Montreal. L’escalfament global
del planeta.
La qualitat de l’aire. La Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica
(XVPCA). L’índex català de la qualitat de l’aire (ICQA). Estudi i valors de l’ICQA.
Contaminació acústica i lumínica. Fonts productores de sorolls. Nivells de pressió sonora. Causes i repercussions de contaminació lumínica. Mesures preventives i correctores.
Les aigües oceàniques. Característiques principals (salinitat, temperatura i densitat). Dinàmica oceànica. Corrents marins, onades i marees, causes i tipus. Els fenòmens de “El Niño” i “La Niña”. Causes i conseqüències.
Les aigües continentals. Conceptes de conca hidrogràfica i conca hidrogeològica. Delimitació de la conca hidrogràfica sobre el mapa topogràfic. Dinàmica de l’aigua a nivell de conca. Precipitacions, evapotranspiració, escolament superficial i escolament subterrani. Formulació i càlcul del balanç hídric a la conca.
Les aigües superficials. El cabal i la seva mesura. L’hidrograma (determinació i anàlisi). Factors naturals que causen les variacions del cabal.
Les aigües subterrànies. característiques que defineixen els aqüífers (porositat i permeabilitat). Tipus de porositat: primària (intergranular) o secundària (per fracturació i per dissolució). Tipus d’aqüífers segons la seva estructura (lliures i captius) i litologia (aqüífers en sediments detrítics i en roques). Nivell freàtic i nivell piezomètric. El moviment de l’aigua en els aqüífers. Flux subterrani. La relació entre les aigües superficials i les aigües subterrànies . L’exemple del riu influent i del riu efluent.
Els usos i la gestió de l’aigua. L’aigua com a recurs. Els usos consumptius i els usos no consumptius.. Valoració dels recursos hídrics a Catalunya. Mesures per aconseguir una major racionalitat i eficiència en els usos de l’aigua. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
Contaminació acústica i lumínica. Fonts productores de sorolls. Nivells de pressió sonora. Causes i repercussions de contaminació lumínica. Mesures preventives i correctores.
La hidrosfera
L’aigua a la Terra. Concepte d’hidrosfera i la seva funció reguladora. Distribució de l’aigua a la hidrosfera. El cicle de l’aigua.Les aigües oceàniques. Característiques principals (salinitat, temperatura i densitat). Dinàmica oceànica. Corrents marins, onades i marees, causes i tipus. Els fenòmens de “El Niño” i “La Niña”. Causes i conseqüències.
Les aigües continentals. Conceptes de conca hidrogràfica i conca hidrogeològica. Delimitació de la conca hidrogràfica sobre el mapa topogràfic. Dinàmica de l’aigua a nivell de conca. Precipitacions, evapotranspiració, escolament superficial i escolament subterrani. Formulació i càlcul del balanç hídric a la conca.
Les aigües superficials. El cabal i la seva mesura. L’hidrograma (determinació i anàlisi). Factors naturals que causen les variacions del cabal.
Les aigües subterrànies. característiques que defineixen els aqüífers (porositat i permeabilitat). Tipus de porositat: primària (intergranular) o secundària (per fracturació i per dissolució). Tipus d’aqüífers segons la seva estructura (lliures i captius) i litologia (aqüífers en sediments detrítics i en roques). Nivell freàtic i nivell piezomètric. El moviment de l’aigua en els aqüífers. Flux subterrani. La relació entre les aigües superficials i les aigües subterrànies . L’exemple del riu influent i del riu efluent.
Els usos i la gestió de l’aigua. L’aigua com a recurs. Els usos consumptius i els usos no consumptius.. Valoració dels recursos hídrics a Catalunya. Mesures per aconseguir una major racionalitat i eficiència en els usos de l’aigua. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
L’aigua com a font d’energia. Energia hidroelèctrica, mareomotriu, ondimotriu i
l’aprofitament dels corrents marins.
Impactes a nivell quantitatiu que afecten els rius. Els efectes de les extraccions d’aigua, dels embassaments, de les canalitzacions, dels transvasaments i de l’explotació dels aqüífers relacionats amb els rius. Els cabals ecològics o el règim de cabals de manteniment. Impactes en els aqüífers associats a la sobreexplotació de les aigües subterrànies.
La qualitat de l’aigua. Indicadors de qualitat físics, químics i biològics. La contaminació de les aigües. Els focus de contaminació puntual i els focus de contaminació difosa. Principals contaminants i les seves fonts. Principals tipus de contaminació que afecten els rius, els llacs, els aqüífers, els mars i els oceans. L’eutrofització. La intrusió salina. Les marees negres.
Riscos associats a l’acció geològica de l’aigua. l’ocupació de la plana d’inundació. Les avingudes. La carstificació i els esfondraments associats a l’acció geològica de les aigües subterrànies.
Regeneració i gestió de l’aigua a nivell de conca. Depuració natural de les aigües. Processos de potabilització, control de la qualitat de l’aigua i depuració de les aigües residuals. Potabilitzadores, dessalinitzadores i Estació depuradora d’aigües residuals (EDAR). Directiva marc de l’aigua.
Impactes a nivell quantitatiu que afecten els rius. Els efectes de les extraccions d’aigua, dels embassaments, de les canalitzacions, dels transvasaments i de l’explotació dels aqüífers relacionats amb els rius. Els cabals ecològics o el règim de cabals de manteniment. Impactes en els aqüífers associats a la sobreexplotació de les aigües subterrànies.
La qualitat de l’aigua. Indicadors de qualitat físics, químics i biològics. La contaminació de les aigües. Els focus de contaminació puntual i els focus de contaminació difosa. Principals contaminants i les seves fonts. Principals tipus de contaminació que afecten els rius, els llacs, els aqüífers, els mars i els oceans. L’eutrofització. La intrusió salina. Les marees negres.
Riscos associats a l’acció geològica de l’aigua. l’ocupació de la plana d’inundació. Les avingudes. La carstificació i els esfondraments associats a l’acció geològica de les aigües subterrànies.
Regeneració i gestió de l’aigua a nivell de conca. Depuració natural de les aigües. Processos de potabilització, control de la qualitat de l’aigua i depuració de les aigües residuals. Potabilitzadores, dessalinitzadores i Estació depuradora d’aigües residuals (EDAR). Directiva marc de l’aigua.
Riscos, recursos i impactes de la geosfera
Riscos derivats de la dinàmica interna de la Terra: sismicitat i vulcanisme
Risc sísmic. Distribució de la sismicitat del planeta i relació amb la tectònica global. Distribució i causes de la sismicitat a Catalunya i la península Ibèrica. Mecanisme de formació dels terratrèmols: el rebot elàstic. Escales de mesura dels terratrèmols: magnitud (Richter) i intensitat (MSK). Factors que condicionen els danys causats pels terratrèmols. Efectes destructius causats directament per les vibracions sísmiques. Efectes indirectes
induïts pels sismes o associats. Previsió i prevenció. Plans d’actuació en cas d’emergència
sísmica (SISMCAT).
Ris volcànic. Distribució del vulcanisme del planeta i relació amb la tectònica global. Distribució i causes del vulcanisme a Catalunya i la península Ibèrica. Activitat eruptiva, tipus i factors condicionants. Materials expulsats pels volcans. Relació entre tipus de volcans, activitat eruptiva i riscos volcànics. Predicció i prevenció del risc volcànic.
Riscos relacionats amb inestabilitats gravitatòries o moviments en massa. Factors controladors i desencadenants (relleu, clima, tipus de materials, discontinuïtats...). Tipus de riscos (despreniments, esllavissades, colades de fang, corrents d’arrossegalls, allaus de roques i neu, solifluxió i reptació o “creep”). Riscos d’inestabilitats gravitatòries o moviments en massa a Catalunya. Gestió dels riscos.
Riscos provocats pels materials geològics. Sòls expansius (argiles expansives, sulfats càlcics, sulfurs de ferro i sals). Carstificació, de roques calcàries i evaporítiques, subsidència i esfondraments. Salinització de les aigües. Migració de dunes i meandres. Materials que poden produir malalties (minerals radioactius, radó, asbest...). Mesures preventives i correctores.
Recursos de la geosfera. Recursos renovables i no renovables. Els recursos naturals geològics. Recursos minerals. Conceptes de jaciment, mena i ganga. Roques i minerals
Ris volcànic. Distribució del vulcanisme del planeta i relació amb la tectònica global. Distribució i causes del vulcanisme a Catalunya i la península Ibèrica. Activitat eruptiva, tipus i factors condicionants. Materials expulsats pels volcans. Relació entre tipus de volcans, activitat eruptiva i riscos volcànics. Predicció i prevenció del risc volcànic.
Riscos derivats de la dinàmica externa
Risc d’avingudes i inundacions. Inundacions i avingudes. Conceptes, característiques i factors que hi intervenen. Dinàmica fluvio-torrencial (rius i rieres) i zones inundables (planes d’inundació, ventalls al·luvials i planes deltaiques). Efectes sobre l’activitat humana. Zones de risc d’inundació freqüent, ocasional i excepcional. Prevenció: mapes de processos actius, zones de perillositat-risc, ordenació del territori, mesures correctores i construcció d’infraestructures. Problemes derivats de l’acció antròpica. Risc d’inundació a Catalunya. Principals característiques del pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT).Riscos relacionats amb inestabilitats gravitatòries o moviments en massa. Factors controladors i desencadenants (relleu, clima, tipus de materials, discontinuïtats...). Tipus de riscos (despreniments, esllavissades, colades de fang, corrents d’arrossegalls, allaus de roques i neu, solifluxió i reptació o “creep”). Riscos d’inestabilitats gravitatòries o moviments en massa a Catalunya. Gestió dels riscos.
Riscos provocats pels materials geològics. Sòls expansius (argiles expansives, sulfats càlcics, sulfurs de ferro i sals). Carstificació, de roques calcàries i evaporítiques, subsidència i esfondraments. Salinització de les aigües. Migració de dunes i meandres. Materials que poden produir malalties (minerals radioactius, radó, asbest...). Mesures preventives i correctores.
Recursos de la geosfera. Recursos renovables i no renovables. Els recursos naturals geològics. Recursos minerals. Conceptes de jaciment, mena i ganga. Roques i minerals
industrials. Tècniques bàsiques per a la obtenció de recursos geològics. Tipus
d’explotacions. Utilització, impactes i mesures correctores. Anàlisi i valoració dels impactes
derivats de l’explotació. Recursos energètics convencionals i energies alternatives. Anàlisi
de càlculs i estimacions en relació a les reserves d’alguns recursos no renovables. L’ús
racional i l’optimització dels recursos.
Els sistemes costaners. Tipus de costes: costes d’erosió o rocoses (penya-segats, plataformes d’abrasió i fiords), costes d’immersió o sedimentació (platges, sistemes de platges barrera i llacuna litoral, o albufera, aiguamolls, deltes, estuaris i planes de marea). Factors que determinen les característiques de la línia de la costa. Dinàmica litoral i morfologia costanera. Onades (característiques, gènesis, factors condicionants, l’efecte de refracció, corrents que generen i deriva litoral). Marees (característiques, gènesi, factors condicionants, efecte de convergència, corrents que generen i zona de predomini de la seva acció). Riscos costaners (erosió produïda per les onades, seixes o rissagues, onades gegants, tsunamis i huracans). Gestió de la zona litoral: impactes i mesures correctores a la zona costanera.
Interfases entre sistemes
La pedosfera o edafosfera. El sòl. Composició, textura, estructura i altres característiques. Classificació textural de sòls. Descripció dels processos edàfics. Factors que determinen la formació d’un sòl. Identificació d’horitzons, perfil i pedió. Tipus de sòls. Impacte humà sobre el sòl. Usos del sòl: agrícola, ramader, forestal i urbà. Anàlisi del risc de contaminació, erosió (erosivitat i erosionabilitat), desertització i desertificació. Causes de pèrdua de sòls a Catalunya. Valoració de la gestió i preservació del sòl.Els sistemes costaners. Tipus de costes: costes d’erosió o rocoses (penya-segats, plataformes d’abrasió i fiords), costes d’immersió o sedimentació (platges, sistemes de platges barrera i llacuna litoral, o albufera, aiguamolls, deltes, estuaris i planes de marea). Factors que determinen les característiques de la línia de la costa. Dinàmica litoral i morfologia costanera. Onades (característiques, gènesis, factors condicionants, l’efecte de refracció, corrents que generen i deriva litoral). Marees (característiques, gènesi, factors condicionants, efecte de convergència, corrents que generen i zona de predomini de la seva acció). Riscos costaners (erosió produïda per les onades, seixes o rissagues, onades gegants, tsunamis i huracans). Gestió de la zona litoral: impactes i mesures correctores a la zona costanera.
Gestió ambiental i desenvolupament sostenible
Els residus sòlids: Concepte i tipus de residus. Nivells d’actuació. Reducció, reutilització, inertització i reciclatge. Transformació. Eliminació. Plantes de triatge, valorització i tractament de residus. Deixalleries. Plantes de compostatge. Abocadors controlats de RSU. Incineració.
La gestió ambiental: Instruments (normativa legal, planificació, avaluació d’impacte
ambiental i mesures correctores). Avaluació impacte ambiental (AIA). Restauració
ambiental. Auditories ambientals.
Preservació del medi: Instruments de política ambiental (legislatius, econòmics,
administratius, tècnics i socials). Biodiversitat. Espais naturals. PEIN. Modalitats de
protecció dels espais naturals (parc nacional, parc natural, paratges d’interès nacional,
reserves naturals, reserva natural integral.
El desenvolupament sostenible: Acords importants d’algunes cimeres internacionals sobre
el desenvolupament sostenible (Conferència de Rio, Conferència de Kyoto, Cimera de
Marrakesh).
Educació ambiental i sostenibilitat: Programa Escoles verdes.
jueves, 2 de julio de 2015
La Tierra como sistema 1
La Tierra como sistema
JT2012Ejercicio4A- La pluja àcida (1)
b) Hi ha una relació
indirecta entre la pluja àcida i el canvi climàtic. Empleneu l’esquema següent
amb la seqüència encadenada de variables, els signes que corresponen a la
relació entre dues variables consecutives i el signe total. [0,6 punts]
c) Aquesta relació és un bucle de retroacció? Justifiqueu la resposta. [0,2 punts]
miércoles, 1 de julio de 2015
Hidrosfera
Hidrosfera
Les aigües continentals.
u7- La hidrosfera
u9- Recursos hídrics
u10- Recursos energètics (part de la hisdrosfera)
u12- Impactes a la hidrosfera.
Index oficial La hidrosfera
L’aigua a la Terra.
Concepte d’hidrosfera i la seva funció reguladora.
Distribució de l’aigua a la hidrosfera.
El cicle de l’aigua.
Les aigües oceàniques.
Concepte d’hidrosfera i la seva funció reguladora.
Distribució de l’aigua a la hidrosfera.
El cicle de l’aigua.
Les aigües oceàniques.
Característiques principals (salinitat, temperatura i densitat).
Dinàmica oceànica.
Corrents marins, onades i marees, causes i tipus.
Els fenòmens de “El Niño” i “La Niña”.
Causes i conseqüències.
Les aigües continentals.
Conceptes de conca hidrogràfica i conca hidrogeològica.
Delimitació de la conca hidrogràfica sobre el mapa topogràfic. Dinàmica de l’aigua a nivell de conca.
Precipitacions, evapotranspiració, escolament superficial i escolament subterrani.
Formulació i càlcul del balanç hídric a la conca.
Les aigües superficials.
Les aigües superficials.
El cabal i la seva mesura.
L’hidrograma (determinació i anàlisi).
Factors naturals que causen les variacions del cabal.
Les aigües subterrànies. característiques que defineixen els aqüífers (porositat i permeabilitat).
Les aigües subterrànies. característiques que defineixen els aqüífers (porositat i permeabilitat).
Tipus de porositat: primària (intergranular) o secundària (per fracturació i per dissolució).
Tipus d’aqüífers segons la seva estructura (lliures i captius) i litologia (aqüífers en sediments detrítics i en roques).
Nivell freàtic i nivell piezomètric.
El moviment de l’aigua en els aqüífers.
Flux subterrani.
La relació entre les aigües superficials i les aigües subterrànies. L’exemple del riu influent i del riu efluent.
Els usos i la gestió de l’aigua.
Els usos i la gestió de l’aigua.
L’aigua com a recurs. Els usos consumptius i els usos no consumptius.
Valoració dels recursos hídrics a Catalunya.
Mesures per aconseguir una major racionalitat i eficiència en els usos de l’aigua.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
L’aigua com a font d’energia.
L’aigua com a font d’energia.
Energia hidroelèctrica, mareomotriu, ondimotriu i l’aprofitament dels corrents marins.
Impactes a nivell quantitatiu que afecten els rius.
Impactes a nivell quantitatiu que afecten els rius.
Els efectes de les extraccions d’aigua, dels embassaments, de les canalitzacions, dels transvasaments i de l’explotació dels aqüífers relacionats amb els rius.
Els cabals ecològics o el règim de cabals de manteniment.
Impactes en els aqüífers associats a la sobreexplotació de les aigües subterrànies.
La qualitat de l’aigua. Indicadors de qualitat físics, químics i biològics.
La qualitat de l’aigua. Indicadors de qualitat físics, químics i biològics.
La contaminació de les aigües.
Els focus de contaminació puntual i els focus de contaminació difosa. Principals contaminants i les seves fonts.
Principals tipus de contaminació que afecten els rius, els llacs, els aqüífers, els mars i els oceans.
L’eutrofització.
La intrusió salina.
Les marees negres.
Riscos associats a l’acció geològica de l’aigua.
Riscos associats a l’acció geològica de l’aigua.
l’ocupació de la plana d’inundació.
Les avingudes.
La carstificació i els esfondraments associats a l’acció geològica de les aigües subterrànies.
Regeneració i gestió de l’aigua a nivell de conca.
Regeneració i gestió de l’aigua a nivell de conca.
Depuració natural de les aigües.
Processos de potabilització, control de la qualitat de l’aigua i depuració de les aigües residuals.
Potabilitzadores, dessalinitzadores i Estació depuradora d’aigües residuals (EDAR).
Directiva marc de l’aigua.
Atmósfera
Atmósfera
u2 L'atmosfera i els climesu3 Dinàmica i riscos atmosférica
u10. Recursos energètics (part de l'atmosfera)
u11. Impactes a l'atmosfera
Index oficial L’atmosfera
Generalitats de l’atmosfera.
Origen i evolució. p31 u2. 2. Història de l'atmosfera terrestre
Estructura, composició i principals característiques de les capes que la constitueixen. p30 U2. 1. Composición i estructura de l'atmosfera
La capa d’ozó.
Energia solar.
Radiació solar.
Factors condicionants de la intensitat de radiació i la distribució de les temperatures.
Balanç energètic.
Funció reguladora i protectora de l’atmosfera.
L’efecte hivernacle.
Dinàmica atmosfèrica.
La circulació general de les masses d’aire. Influència de l’efecte de Coriolis.
Agents i processos atmosfèrics.
Distribució dels vents i de les precipitacions.
Conceptes relacionats (evaporació, condensació, precipitació, calor latent, humitat absoluta i relativa, punt de saturació, l’efecte föhn...).
Masses d’aire i fronts.
Mapes del temps.
Clima i temps atmosfèric.
Conceptes i variables que permeten definir clima i temps atmosfèric.
Els climes a la Terra.
Diagrames climàtics o climogrames.
Els climes a Catalunya i interpretació dels seus diagrames climàtics.
Les precipitacions.
Distribució de les precipitacions i les temperatures a Catalunya.
Els vents.
Les inversions tèrmiques.
La predicció del temps.
Recursos del SMC.
Mitjans per predir el temps: satèl·lit Meteosat, radars meteorològics, mapes d’isohipses, projecte EDUMET.
Els canvis climàtics.
Factors naturals dels canvis climàtics.
Factors antropogènics que influeixen en el canvi climàtic actual. L’increment de l’efecte hivernacle.
Impactes del canvi climàtic.
Mesures per reduir el CO2 atmosfèric.
El protocol de Kyoto.
Riscos atmosfèrics.
Classificació, predicció, previsió i prevenció.
Riscos provocats pel vent: depressions, ciclons i tornados.
Interpretacions de les escales de mesura.
Les avingudes i les inundacions: causes que les originen (tempestes estiuenques, temporals de llevant, gotes fredes, fronts freds) i conseqüències.
Recursos energètics relacionats amb l’atmosfera.
Energia eòlica, solar tèrmica i fotovoltaica.
Captació, funcionament i utilització.
Avantatges, inconvenients i impactes.
Impactes a l’atmosfera.
La contaminació atmosfèrica i els agents contaminants.
Cicle dels contaminants.
Contaminants d’origen natural i antropogènics.
Principals contaminants de l’atmosfera (òxids de carboni, òxids de sofre, òxids de nitrogen, compostos orgànics, contaminants oxidants, pols). -
- Efectes de la contaminació atmosfèrica a escala local:
Contaminació urbana de l’aire.
Principals contaminants.
Smog fotoquímic.
L’ozó contaminant troposfèric.
La pluja àcida a Catalunya i Europa.
La lluita contra la pluja àcida.
- Efectes de la contaminació atmosfèrica a escala global:
L’afebliment de la capa d’ozó.
L’acció dels clorofluorocarbonis.
Protocol de Montreal.
L’escalfament global del planeta.
La qualitat de l’aire.
La Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA).
L’índex català de la qualitat de l’aire (ICQA).
Estudi i valors de l’ICQA.
Contaminació acústica i lumínica.
Fonts productores de sorolls.
Nivells de pressió sonora.
Causes i repercussions de contaminació lumínica.
Mesures preventives i correctores.
Diseño experimental 1
Diseño experimental
-
Reconeixement i formulació del problema a investigar. Formulació d’hipòtesis.
Identificació i control de variables. Distinció entre variables independents i
dependents.
-
Elaboració de dissenys experimentals bàsics i aplicació dels conceptes de control i
rèplica.
-
Anàlisi de resultats i formulació de conclusions.
1. Haz una pregunta
2. Proponer una hipótesis.
Se hace una conjetura acerca delo que podría estar pasando.
3. Recopilar datos.
ejecutar una simulación por ordenador.
Hacer observaciones.
4. Analizar los datos.
Se analizan i se ve si se ajusta a su hipótesis propuesta.
p5. Sacar una conclusión.
Se comunican los resultados a la gente.
No todos los descubrimientos se hacen de esta manera:
A veces son fortuitos.
A veces sólo con el peso de la evidencia acumulada es suficiente para revocar
lo que se pensaba acerca de conceptos sobre algún tema.
La ciencia evoluciona
Hipótesis y teoria:
|
Hipótesis versus teoría
|
|
|
Una explicación de las observaciones basadas en principios físicos |
Una hipótesis que ha sobrevivido a prueba s repetidas |
|
Conjetura científica basada en la mejor evidencia científicaa que se tiene en ese momento |
Lo más cerca de la verdad que puede la ciencia |
|
"hipótesis de García" |
Teoria de la evolución Teoria de la gravedad Teoria de la relatividad |
En conversaciones coloquiales se puede usar la palabra hipótesis y teoría indistintamente. pero los científicos hacen muy clara la diferencia entre una hipótesis y una teoría.
Cálculos de cambios de unidades
Cálculos de cambios de unidades
Factores de conversión
Pregunta-Un tallo de maíz crece hasta 1,5 metros de altura en 3 meses. ¿Cuántos milímetros por día es esto? (Escoja la respuesta más aproximada.)
1
15
30
45
Pauta:
Correcta 15 (són 16.6 mm/dia) Convertir la información proporcionada, en unidades de metros por mes, en milímetros por día. Hay 1,000 milímetros en un metro, y asumen 30 días por mes. (Escoja la respuesta más aproximada.)
Pregunta-
Si viaja a 60 kilómetros por hora, ¿cuántos metros por segundo es esto?
1
15
30
90
Pauta:
Correcta 15 (són 16.6 m/s). Le den una velocidad en kilómetros por hora. Convertir km en metros (1 kilometro = 1.000 m) y las horas a segundos.
Mapas y cortes geológicos
Mapas y cortes geológicos
En los mapas topográficos: interpretación de la forma del relieve (especialmente para aplicar el análisis de situaciones para prevención de riesgos), delimitación de cuencas hidrográficas, identificación de áreas inundables ...
En los mapas topográficos: interpretación de la forma del relieve (especialmente para aplicar el análisis de situaciones para prevención de riesgos), delimitación de cuencas hidrográficas, identificación de áreas inundables ...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)