Unidades de energía

Unidades de energía

Pregunta-
¿Cuántos joules de energía se requiere para que funcione una bombilla de 150 W durante un día?

• 100
• 1.000
• 10.000
• 100.000
• 1.000.000
• 10.000.000
• 100.000.000
• 1000.000.000

Pauta:
10.000.000 (150 x 60 x60 = 12.960. 000). Explicación: Recuerde que Watts se definen como julios / segundo. ¿Cuántos segundos en un día?

Pregunta-
Las calorías de energía son análogas a

• Watts
• Joules
• Watts/m2 

Pauta:
Joules. Explicación: Un vatio (Watt) es una unidad de potencia del SI, su símbolo es W, y un Watt / m2 es una unidad de flujo de energía o potencia por unidad de área. Un Joule es una unidad de energía.


Pregunta-
Cómo escribir grandes cantidades en el ordenador. Aquí hay un gran número (y a veces útil): hay alrededor de 3,14 x 107 segundos en un año (recordarlo como π x 107). Escriba  ese número en  un formato fácil de escribir en un ordenador.

Pauta:
3,14 E7
314 E5 
31.400.000
Explicación: Escriba  todos los ceros que hay que introducir en un número (que puede tener un punto decimal, pero no comas, y utilizar la convención de Estados Unidos de utilizar un período de un punto decimal en lugar de una coma), o utilizar la máquina-versión de notación científica en la que 1E1, por ejemplo, sería equivalente a 1 x 101 o 10.






















 

u2-L'atmosfera i els climes. 2- Los 5 componentes del sistema climático

Los 5 componentes del sistema climático BALCH

1. Biosfera
2. Atmosfera
3. Litosfera
4. Criosfera
5. Hidrosfera

La biosfera. Toda la vida.
plantas, animales, organismos unicelulares en la tierra, en el agua, en la superficie de la tierra, y en el aire.

La atmósfera.
Esta es la envoltura gaseosa que rodea la tierra. 

Gases y su composición química. 

Gotas de agua líquida.

Partículas de hielo 

Partículas de polvo  

Partículas de aerosol

la litosfera.  la parte superior de la tierra, 

La superficie hasta unas pocas decenas de kilómetros

la criosfera. todo lo que está congelado en la superficie de la Tierra.
los casquetes polares.los glaciares en las montañas.
hielo marino

el permafrost, los suelos congelados en la región del Ártico.

la hidrosfera,  toda el agua en la tierra en su forma líquida.
los océanos

lagos

ríos 
aguas subterráneas. 

Causa y efecto = Fuerza y respuesta

Estas esferas interactúan:

Las  causas son fuerzas externas para el sistema climático de la Tierra.
Causas o fuerzas:

las placas tectónicas,
movimientos de los continentes
en la superficie de la tierra ser conducido
por procesos profundos de la tierra.
cambios orbitales, los cambios a la órbita de la Tierra alrededor del sol.
cambios en la entrada solar como se pone el sol a través de su evolución, que va a cambiar la cantidad de energía solar
energía que recibimos en el planeta.
antropogénico o forzamientos externos provocados por el hombre sobre el clima.


cambios,

 en la vegetación o la distribución de la vida en el planeta.

 en la composición química o la dinámica, el movimiento de la atmósfera.

cambios en la superficie terrestre, como montañas

levantarán, como superficies de tiempo de distancia.

cambios en la cobertura de hielo y la profundidad y

volumen de hielo que tenemos en el planeta,

cambios en el océano, no sólo la composición química del océano, pero también los cambios en la circulación.


concepto retroalimentación.

Y vamos a hablar de

dos tipos diferentes de retroalimentación.

El primero es la retroalimentación positiva.

Este es un proceso interno para

el clima de la Tierra que actúa

para mejorar la acción original.

En otras palabras, si yo

hacer un cambio, entonces este cambio hará

amplificar como responde el clima.

He aquí un ejemplo,

lo llamamos las votaciones de vapor de agua.

La idea aquí es que si la Tierra

aumento de la temperatura del aire,

a continuación, la atmósfera tiene una mayor capacidad

para incorporar el vapor de agua en ella.

Esto conducirá a un aumento de la

evaporación poniendo más vapor de agua

en el aire y como veremos

el vapor de agua es un gas de efecto invernadero

esto conducirá a un aumento

en la temperatura del aire.

Así que la idea aquí es que el positivo

retroalimentación la que a través de

la retroalimentación positiva,

el aumento inicial de

la temperatura del aire se puso más agua

vapor en el aire, lo que conducirá a

un aumento adicional de vapor de agua

aumento de la temperatura del aire.

Y esta es la retroalimentación positiva.

Se conduce iniciales aumento

a un aumento adicional.

Compare esto con un voto negativo.

Este es un proceso que

contrarresta la acción original.

Así que aquí,

tenemos el ejemplo de una retroalimentación nube.

Donde si aumentamos la temperatura del aire

de la atmósfera, que de nuevo se

conducir a un aumento en la evaporación, la cual

pondrá más vapor de agua en el aire.

Más vapor de agua en el aire significa que

es más probable que las nubes lo hará

ser formado.

Este aumento en las nubes puede conducir

a más reflejo de

la radiación solar entrante.

Y con menos radiación solar que llega a

la superficie de la tierra, entonces

dará lugar a una disminución en la atmosférica

la temperatura del aire cerca de la superficie.

Por lo tanto, en este caso,

las votaciones nube negativo de una inicial

aumento de la temperatura conduce a

una disminución de la temperatura de compensación que.

Así, a través de estas diferentes evaluaciones,

vemos que

el sistema climático puede

evolucionar en ciertos aspectos.

Como se ilustra en estos dos específica

ejemplos, un aumento en el aire

temperatura que conduce a una mayor evaporación

y más vapor de agua en el aire,

no necesariamente sabemos

que va a ganar.

Y puede ser que los comentarios positivos

gana en ciertas zonas del planeta o

en ciertas condiciones.

Y el voto negativo

gana en otras situaciones.

Por lo tanto, estas evaluaciones pueden ser bastante compleja.

Pueden estar interactuando, y

que pueden estar fuera de establecimiento entre sí.

Por lo tanto, pero quiero introducir

estos términos porque somos

va a utilizarlos como nos

pasar por el curso.

Así que, para resumir esta conferencia, tenemos

los cinco componentes del sistema de la Tierra,

la biosfera, la atmósfera, la litosfera,

criosfera y la hidrosfera.

Hemos introducido el concepto

del forzamiento climático, y

respuestas, la causa y el efecto de

cómo el clima puede cambiar con el tiempo.

Y entonces, hemos introducido el concepto de

evaluaciones del clima positivo y negativo.

Y específicamente,

te dio algunos ejemplos de cómo funciona esto.

Y le dijo que, ya sabes, a veces,

pueden compensarse entre sí, y

puede que no sea claro qué proceso climático

es dominante en cualquier situación dada.

Así que, gracias por escuchar, y

Nos vemos en el siguiente video.

u2- L'atmosfera i els climes. 1. Composició i estructura de l'atmosfera

1. Composició i estructura de l'atmosfera

La Tierra como sistema 5

La Tierra como sistema 5

 ST2009 Deforestació Costa Rica (1)  SÈRIE 1, Exercici 3B [3 punts]

Llegiu el text següent:

1. Pareu atenció al fragment anterior i responeu a les qüestions següents:
a) Establiu la relació causal encadenada entre la ramaderia extensiva i la pesca de la zona, i indiqueu si el resultat final és de signe positiu o negatiu. 

 b) Expliqueu per què, en aquest cas, no es pot fer un bucle de realimentació.

La Tierra como sistema 4

La Tierra como sistema 4

JI2010 SÈRIE 4, Exercici 2 (obligatori) [2 punts] Amenaça sota l'Àrtic (1)

a) A partir del contingut del text, confeccioneu un diagrama causal que relacioni l’alliberament de metà amb l’increment de l’efecte d’hivernacle i indiqueu si el resultat és de signe positiu o negatiu.

La tierra como sistema 3

JI2010Ejercicio1(obligatorio)- Volcà Chaitén (3)

Llegiu atentament el text que hi ha a continuació:

 3) En el paràgraf D es parla del risc que hi ha en relació amb aquest fenomen. S’hi defineix una relació causal entre diferents variables del sistema.
a) Dibuixeu un diagrama causal, partint de les variables emissió de cendres, contaminació de l’aigua i contaminació de sòls, definiu de quin tipus de relació es tracta i indiqueu-ne el signe. [0,25 punts]

b) Expliqueu per què aquesta relació causal no és un bucle. [0,25 punts]

La Tierra como sistema 2

JI2011Ejercicio3A - Desgel a l'Ártic (1)

L'aigua és més fosca i absorbeix més radiació solar

1. Escriviu, en els requadres, la seqüència de les variables esmentades en el text i poseu els signes de les relacions causals corresponents en els cercles. Digueu si es tracta d’un sistema en equilibri o en desequilibri. Justifiqueu la resposta. [1 punt]

Índice

Índice

0. Les capes fluides de la Terra

   L’atmosfera 

   Generalitats de l’atmosfera. Origen i evolució. Estructura, composició i principals característiques de les capes que la constitueixen. La capa d’ozó.
   
   Energia solar. Radiació solar. Factors condicionants de la intensitat de radiació i la distribució de les temperatures. Balanç energètic. Funció reguladora i protectora de l’atmosfera. L’efecte hivernacle.
   
   Dinàmica atmosfèrica. La circulació general de les masses d’aire. Influència de l’efecte de Coriolis. Agents i processos atmosfèrics. Distribució dels vents i de les precipitacions. Conceptes relacionats (evaporació, condensació, precipitació, calor latent, humitat absoluta i relativa, punt de saturació, l’efecte föhn...). Masses d’aire i fronts. Mapes del temps.
   
   Clima i temps atmosfèric. Conceptes i variables que permeten definir clima i temps atmosfèric. Els climes a la Terra. Diagrames climàtics o climogrames. Els climes a Catalunya i interpretació dels seus diagrames climàtics. Les precipitacions. Distribució de les precipitacions i les temperatures a Catalunya. Els vents. Les inversions tèrmiques. La predicció del temps. Recursos del SMC. Mitjans per predir el temps: satèl·lit Meteosat, radars meteorològics, mapes d’isohipses, projecte EDUMET.
   
   Els canvis climàtics. Factors naturals dels canvis climàtics. Factors antropogènics que influeixen en el canvi climàtic actual. L’increment de l’efecte hivernacle. Impactes del canvi climàtic. Mesures per reduir el CO2 atmosfèric. El protocol de Kyoto.
   
   Riscos atmosfèrics. Classificació, predicció, previsió i prevenció. Riscos provocats pel vent: depressions, ciclons i tornados. Interpretacions de les escales de mesura. Les avingudes i les inundacions: causes que les originen (tempestes estiuenques, temporals de llevant, gotes fredes, fronts freds) i conseqüències.
   
   Recursos energètics relacionats amb l’atmosfera. Energia eòlica, solar tèrmica i fotovoltaica. Captació, funcionament i utilització. Avantatges, inconvenients i impactes.
   
   Impactes a l’atmosfera. La contaminació atmosfèrica i els agents contaminants. Cicle dels contaminants. Contaminants d’origen natural i antropogènics. Principals contaminants de l’atmosfera (òxids de carboni, òxids de sofre, òxids de nitrogen, compostos orgànics, contaminants oxidants, pols).

• Efectes de la contaminació atmosfèrica a escala local: Contaminació urbana de l’aire. Principals contaminants. Smog fotoquímic. L’ozó contaminant troposfèric. La pluja àcida a Catalunya i Europa. La lluita contra la pluja àcida.
  
• Efectes de la contaminació atmosfèrica a escala global: L’afebliment de la capa d’ozó. L’acció dels clorofluorocarbonis. Protocol de Montreal. L’escalfament global del planeta.
  

La qualitat de l’aire. La Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). L’índex català de la qualitat de l’aire (ICQA). Estudi i valors de l’ICQA. 

Contaminació acústica i lumínica. Fonts productores de sorolls. Nivells de pressió sonora. Causes i repercussions de contaminació lumínica. Mesures preventives i correctores. 

La hidrosfera

L’aigua a la Terra. Concepte d’hidrosfera i la seva funció reguladora. Distribució de l’aigua a la hidrosfera. El cicle de l’aigua. 

Les aigües oceàniques. Característiques principals (salinitat, temperatura i densitat). Dinàmica oceànica. Corrents marins, onades i marees, causes i tipus. Els fenòmens de “El Niño” i “La Niña”. Causes i conseqüències. 

Les aigües continentals. Conceptes de conca hidrogràfica i conca hidrogeològica. Delimitació de la conca hidrogràfica sobre el mapa topogràfic. Dinàmica de l’aigua a nivell de conca. Precipitacions, evapotranspiració, escolament superficial i escolament subterrani. Formulació i càlcul del balanç hídric a la conca. 

Les aigües superficials. El cabal i la seva mesura. L’hidrograma (determinació i anàlisi). Factors naturals que causen les variacions del cabal. 

Les aigües subterrànies. característiques que defineixen els aqüífers (porositat i permeabilitat). Tipus de porositat: primària (intergranular) o secundària (per fracturació i per dissolució). Tipus d’aqüífers segons la seva estructura (lliures i captius) i litologia (aqüífers en sediments detrítics i en roques). Nivell freàtic i nivell piezomètric. El moviment de l’aigua en els aqüífers. Flux subterrani. La relació entre les aigües superficials i les aigües subterrànies . L’exemple del riu influent i del riu efluent. 

Els usos i la gestió de l’aigua. L’aigua com a recurs. Els usos consumptius i els usos no consumptius.. Valoració dels recursos hídrics a Catalunya. Mesures per aconseguir una major racionalitat i eficiència en els usos de l’aigua. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

L’aigua com a font d’energia. Energia hidroelèctrica, mareomotriu, ondimotriu i l’aprofitament dels corrents marins.

Impactes a nivell quantitatiu que afecten els rius. Els efectes de les extraccions d’aigua, dels embassaments, de les canalitzacions, dels transvasaments i de l’explotació dels aqüífers relacionats amb els rius. Els cabals ecològics o el règim de cabals de manteniment. Impactes en els aqüífers associats a la sobreexplotació de les aigües subterrànies. 

La qualitat de l’aigua. Indicadors de qualitat físics, químics i biològics. La contaminació de les aigües. Els focus de contaminació puntual i els focus de contaminació difosa. Principals contaminants i les seves fonts. Principals tipus de contaminació que afecten els rius, els llacs, els aqüífers, els mars i els oceans. L’eutrofització. La intrusió salina. Les marees negres.

Riscos associats a l’acció geològica de l’aigua. l’ocupació de la plana d’inundació. Les avingudes. La carstificació i els esfondraments associats a l’acció geològica de les aigües subterrànies. 

Regeneració i gestió de l’aigua a nivell de conca. Depuració natural de les aigües. Processos de potabilització, control de la qualitat de l’aigua i depuració de les aigües residuals. Potabilitzadores, dessalinitzadores i Estació depuradora d’aigües residuals (EDAR). Directiva marc de l’aigua. 

Riscos, recursos i impactes de la geosfera

Riscos derivats de la dinàmica interna de la Terra: sismicitat i vulcanisme

Risc sísmic. Distribució de la sismicitat del planeta i relació amb la tectònica global. Distribució i causes de la sismicitat a Catalunya i la península Ibèrica. Mecanisme de formació dels terratrèmols: el rebot elàstic. Escales de mesura dels terratrèmols: magnitud (Richter) i intensitat (MSK). Factors que condicionen els danys causats pels terratrèmols. Efectes destructius causats directament per les vibracions sísmiques. Efectes indirectes

induïts pels sismes o associats. Previsió i prevenció. Plans d’actuació en cas d’emergència sísmica (SISMCAT).

Ris volcànic. Distribució del vulcanisme del planeta i relació amb la tectònica global. Distribució i causes del vulcanisme a Catalunya i la península Ibèrica. Activitat eruptiva, tipus i factors condicionants. Materials expulsats pels volcans. Relació entre tipus de volcans, activitat eruptiva i riscos volcànics. Predicció i prevenció del risc volcànic.

Riscos derivats de la dinàmica externa

Risc d’avingudes i inundacions. Inundacions i avingudes. Conceptes, característiques i factors que hi intervenen. Dinàmica fluvio-torrencial (rius i rieres) i zones inundables (planes d’inundació, ventalls al·luvials i planes deltaiques). Efectes sobre l’activitat humana. Zones de risc d’inundació freqüent, ocasional i excepcional. Prevenció: mapes de processos actius, zones de perillositat-risc, ordenació del territori, mesures correctores i construcció d’infraestructures. Problemes derivats de l’acció antròpica. Risc d’inundació a Catalunya. Principals característiques del pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT).

Riscos relacionats amb inestabilitats gravitatòries o moviments en massa. Factors controladors i desencadenants (relleu, clima, tipus de materials, discontinuïtats...). Tipus de riscos (despreniments, esllavissades, colades de fang, corrents d’arrossegalls, allaus de roques i neu, solifluxió i reptació o “creep”). Riscos d’inestabilitats gravitatòries o moviments en massa a Catalunya. Gestió dels riscos. 

Riscos provocats pels materials geològics. Sòls expansius (argiles expansives, sulfats càlcics, sulfurs de ferro i sals). Carstificació, de roques calcàries i evaporítiques, subsidència i esfondraments. Salinització de les aigües. Migració de dunes i meandres. Materials que poden produir malalties (minerals radioactius, radó, asbest...). Mesures preventives i correctores.

Recursos de la geosfera. Recursos renovables i no renovables. Els recursos naturals geològics. Recursos minerals. Conceptes de jaciment, mena i ganga. Roques i minerals

industrials. Tècniques bàsiques per a la obtenció de recursos geològics. Tipus d’explotacions. Utilització, impactes i mesures correctores. Anàlisi i valoració dels impactes derivats de l’explotació. Recursos energètics convencionals i energies alternatives. Anàlisi de càlculs i estimacions en relació a les reserves d’alguns recursos no renovables. L’ús racional i l’optimització dels recursos.

Interfases entre sistemes

La pedosfera o edafosfera. El sòl. Composició, textura, estructura i altres característiques. Classificació textural de sòls. Descripció dels processos edàfics. Factors que determinen la formació d’un sòl. Identificació d’horitzons, perfil i pedió. Tipus de sòls. Impacte humà sobre el sòl. Usos del sòl: agrícola, ramader, forestal i urbà. Anàlisi del risc de contaminació, erosió (erosivitat i erosionabilitat), desertització i desertificació. Causes de pèrdua de sòls a Catalunya. Valoració de la gestió i preservació del sòl. 

Els sistemes costaners. Tipus de costes: costes d’erosió o rocoses (penya-segats, plataformes d’abrasió i fiords), costes d’immersió o sedimentació (platges, sistemes de platges barrera i llacuna litoral, o albufera, aiguamolls, deltes, estuaris i planes de marea). Factors que determinen les característiques de la línia de la costa. Dinàmica litoral i morfologia costanera. Onades (característiques, gènesis, factors condicionants, l’efecte de refracció, corrents que generen i deriva litoral). Marees (característiques, gènesi, factors condicionants, efecte de convergència, corrents que generen i zona de predomini de la seva acció). Riscos costaners (erosió produïda per les onades, seixes o rissagues, onades gegants, tsunamis i huracans). Gestió de la zona litoral: impactes i mesures correctores a la zona costanera. 

Gestió ambiental i desenvolupament sostenible

Els residus sòlids: Concepte i tipus de residus. Nivells d’actuació. Reducció, reutilització, inertització i reciclatge. Transformació. Eliminació. Plantes de triatge, valorització i tractament de residus. Deixalleries. Plantes de compostatge. Abocadors controlats de RSU. Incineració.

La gestió ambiental: Instruments (normativa legal, planificació, avaluació d’impacte ambiental i mesures correctores). Avaluació impacte ambiental (AIA). Restauració ambiental. Auditories ambientals. 

Preservació del medi: Instruments de política ambiental (legislatius, econòmics, administratius, tècnics i socials). Biodiversitat. Espais naturals. PEIN. Modalitats de protecció dels espais naturals (parc nacional, parc natural, paratges d’interès nacional, reserves naturals, reserva natural integral. 

El desenvolupament sostenible: Acords importants d’algunes cimeres internacionals sobre el desenvolupament sostenible (Conferència de Rio, Conferència de Kyoto, Cimera de Marrakesh).

Educació ambiental i sostenibilitat: Programa Escoles verdes.

La Tierra como sistema 1

La Tierra como sistema

 JT2012Ejercicio4A-  La pluja àcida (1)

b) Hi ha una relació indirecta entre la pluja àcida i el canvi climàtic. Empleneu l’esquema següent amb la seqüència encadenada de variables, els signes que corresponen a la relació entre dues variables consecutives i el signe total. [0,6 punts]

c) Aquesta relació és un bucle de retroacció? Justifiqueu la resposta. [0,2 punts]

General

General

Gestión ambiental

Gestión ambiental

Recursos energéticos y geológicos

Recursos energéticos y geológicos

Edafosfera

Edafosfera

Geodinámica interna

Geodinámica interna

Geodinámica externa

Geodinámica externa

Hidrosfera

Hidrosfera

u7- La hidrosfera

u9- Recursos hídrics

u10- Recursos energètics (part de la hisdrosfera)

u12- Impactes a la hidrosfera.
 

Index oficial La hidrosfera

L’aigua a la Terra.
Concepte d’hidrosfera i la seva funció reguladora.
Distribució de l’aigua a la hidrosfera.
El cicle de l’aigua.

Les aigües oceàniques. 

Característiques principals (salinitat, temperatura i densitat). 

Dinàmica oceànica. 

Corrents marins, onades i marees, causes i tipus. 

Els fenòmens de “El Niño” i “La Niña”. 

Causes i conseqüències.

Les aigües continentals. 

Conceptes de conca hidrogràfica i conca hidrogeològica. 

Delimitació de la conca hidrogràfica sobre el mapa topogràfic. Dinàmica de l’aigua a nivell de conca. 

Precipitacions, evapotranspiració, escolament superficial i escolament subterrani. 

Formulació i càlcul del balanç hídric a la conca.

Les aigües superficials. 

El cabal i la seva mesura. 

L’hidrograma (determinació i anàlisi). 

Factors naturals que causen les variacions del cabal.

Les aigües subterrànies. característiques que defineixen els aqüífers (porositat i permeabilitat). 

Tipus de porositat: primària (intergranular) o secundària (per fracturació i per dissolució). 

Tipus d’aqüífers segons la seva estructura (lliures i captius) i litologia (aqüífers en sediments detrítics i en roques). 

Nivell freàtic i nivell piezomètric. 

El moviment de l’aigua en els aqüífers. 

Flux subterrani. 

La relació entre les aigües superficials i les aigües subterrànies. L’exemple del riu influent i del riu efluent.

Els usos i la gestió de l’aigua. 

L’aigua com a recurs. Els usos consumptius i els usos no consumptius. 

Valoració dels recursos hídrics a Catalunya. 

Mesures per aconseguir una major racionalitat i eficiència en els usos de l’aigua. 

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
L’aigua com a font d’energia. 

Energia hidroelèctrica, mareomotriu, ondimotriu i l’aprofitament dels corrents marins.

Impactes a nivell quantitatiu que afecten els rius. 

Els efectes de les extraccions d’aigua, dels embassaments, de les canalitzacions, dels transvasaments i de l’explotació dels aqüífers relacionats amb els rius. 

Els cabals ecològics o el règim de cabals de manteniment. 

Impactes en els aqüífers associats a la sobreexplotació de les aigües subterrànies.

La qualitat de l’aigua. Indicadors de qualitat físics, químics i biològics. 

La contaminació de les aigües. 

Els focus de contaminació puntual i els focus de contaminació difosa. Principals contaminants i les seves fonts. 

Principals tipus de contaminació que afecten els rius, els llacs, els aqüífers, els mars i els oceans. 

L’eutrofització. 

La intrusió salina. 

Les marees negres.

Riscos associats a l’acció geològica de l’aigua. 

l’ocupació de la plana d’inundació. 

Les avingudes. 

La carstificació i els esfondraments associats a l’acció geològica de les aigües subterrànies.

Regeneració i gestió de l’aigua a nivell de conca. 

Depuració natural de les aigües. 

Processos de potabilització, control de la qualitat de l’aigua i depuració de les aigües residuals. 

Potabilitzadores, dessalinitzadores i Estació depuradora d’aigües residuals (EDAR). 

Directiva marc de l’aigua.

Atmósfera

Atmósfera

u2 L'atmosfera i els climes
u3 Dinàmica i riscos atmosférica
u10. Recursos energètics (part de l'atmosfera)
u11. Impactes a l'atmosfera

Index oficial L’atmosfera

Generalitats de l’atmosfera.
Origen i evolució. p31 u2. 2. Història de l'atmosfera terrestre
Estructura, composició i principals característiques de les capes que la constitueixen. p30 U2. 1. Composición i estructura de l'atmosfera
La capa d’ozó.
 
Energia solar.
Radiació solar.
Factors condicionants de la intensitat de radiació i la distribució de les temperatures.
Balanç energètic.
Funció reguladora i protectora de l’atmosfera.
L’efecte hivernacle.
 
Dinàmica atmosfèrica.
La circulació general de les masses d’aire. Influència de l’efecte de Coriolis.
Agents i processos atmosfèrics.
Distribució dels vents i de les precipitacions.
Conceptes relacionats (evaporació, condensació, precipitació, calor latent, humitat absoluta i relativa, punt de saturació, l’efecte föhn...).
Masses d’aire i fronts.
Mapes del temps.
 
Clima i temps atmosfèric.
Conceptes i variables que permeten definir clima i temps atmosfèric.
Els climes a la Terra.
Diagrames climàtics o climogrames.
Els climes a Catalunya i interpretació dels seus diagrames climàtics.
Les precipitacions.
Distribució de les precipitacions i les temperatures a Catalunya.
Els vents.
Les inversions tèrmiques.
La predicció del temps.
Recursos del SMC.
Mitjans per predir el temps: satèl·lit Meteosat, radars meteorològics, mapes d’isohipses, projecte EDUMET.
 
Els canvis climàtics.
Factors naturals dels canvis climàtics.
Factors antropogènics que influeixen en el canvi climàtic actual. L’increment de l’efecte hivernacle.
Impactes del canvi climàtic.
Mesures per reduir el CO2 atmosfèric.
El protocol de Kyoto.
 
Riscos atmosfèrics.
Classificació, predicció, previsió i prevenció.
Riscos provocats pel vent: depressions, ciclons i tornados.
Interpretacions de les escales de mesura.
Les avingudes i les inundacions: causes que les originen (tempestes estiuenques, temporals de llevant, gotes fredes, fronts freds) i conseqüències.
 
Recursos energètics relacionats amb l’atmosfera.
Energia eòlica, solar tèrmica i fotovoltaica.
Captació, funcionament i utilització.
Avantatges, inconvenients i impactes.
 
Impactes a l’atmosfera.
La contaminació atmosfèrica i els agents contaminants.
Cicle dels contaminants.
Contaminants d’origen natural i antropogènics.
Principals contaminants de l’atmosfera (òxids de carboni, òxids de sofre, òxids de nitrogen, compostos orgànics, contaminants oxidants, pols). -
 
- Efectes de la contaminació atmosfèrica a escala local:
Contaminació urbana de l’aire.
Principals contaminants.
Smog fotoquímic.
L’ozó contaminant troposfèric.
La pluja àcida a Catalunya i Europa.
La lluita contra la pluja àcida.
 
- Efectes de la contaminació atmosfèrica a escala global:
L’afebliment de la capa d’ozó.
L’acció dels clorofluorocarbonis.
Protocol de Montreal.
L’escalfament global del planeta.
 
La qualitat de l’aire.
La Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). 
L’índex català de la qualitat de l’aire (ICQA).
Estudi i valors de l’ICQA.
 
Contaminació acústica i lumínica.
Fonts productores de sorolls.
Nivells de pressió sonora.
Causes i repercussions de contaminació lumínica.
Mesures preventives i correctores.

Diseño experimental 1

Diseño experimental

• Reconeixement i formulació del problema a investigar. Formulació d’hipòtesis. Identificació i control de variables. Distinció entre variables independents i dependents.
  
• Elaboració de dissenys experimentals bàsics i aplicació dels conceptes de control i rèplica.
  
• Anàlisi de resultats i formulació de conclusions.
  

El método científico:
1. Haz una pregunta

2. Proponer una hipótesis.

Se hace una conjetura acerca delo que podría estar pasando.

3. Recopilar datos.

ejecutar una simulación por ordenador.

Hacer observaciones.

4. Analizar los datos.

Se analizan i se ve si se ajusta a su hipótesis propuesta.

p5. Sacar una conclusión.

Se comunican los resultados a la gente.

No todos los descubrimientos se hacen de esta manera:

A veces son fortuitos. 

A veces  sólo con el peso de la evidencia acumulada es suficiente para revocar

lo que se pensaba  acerca de conceptos sobre algún tema.

La ciencia evoluciona

Hipótesis y teoria:

Hipótesis versus teoría
Una explicación de las observaciones basadas en principios físicos	Una hipótesis que ha sobrevivido a prueba s repetidas
Conjetura científica basada en la mejor evidencia científicaa que se tiene en ese momento	Lo más cerca de la verdad que puede la ciencia
"hipótesis de García"	Teoria de la evolución Teoria de la gravedad Teoria de la relatividad

En conversaciones coloquiales se puede usar la palabra hipótesis y teoría indistintamente. pero los científicos hacen muy clara la diferencia entre una hipótesis y una teoría.

Balance de radiación

Balance de radiación

Balance hídrico

Balance hídrico

Cálculos de porcentajes

Cálculos de porcentajes

Cálculos de cambios de unidades

Cálculos de cambios de unidades

Factores de conversión

Pregunta-
Un tallo de maíz crece hasta 1,5 metros de altura en 3 meses. ¿Cuántos milímetros por día es esto? (Escoja la respuesta más aproximada.)

1
15
30
45

Pauta:
Correcta 15 (són 16.6 mm/dia) Convertir la información proporcionada, en unidades de metros por mes, en milímetros por día. Hay 1,000 milímetros en un metro, y asumen 30 días por mes. (Escoja la respuesta más aproximada.)

Pregunta-
Si viaja a 60 kilómetros por hora, ¿cuántos metros por segundo es esto?

1
15
30
90

Pauta:
Correcta 15 (són 16.6 m/s). Le den una velocidad en kilómetros por hora. Convertir km en metros (1 kilometro = 1.000 m) y las horas a segundos.

Mapas y cortes geológicos

Mapas y cortes geológicos
En los mapas topográficos: interpretación de la forma del relieve (especialmente para aplicar el análisis de situaciones para prevención de riesgos), delimitación de cuencas hidrográficas, identificación de áreas inundables ...

Mapas de isopiezas

Mapas de isopiezas

Mapas de isosistas

Mapas de isosistas

Mapas de isohietas

Mapas de isohietas

Mapas del tiempo

Mapas del tiempo

Cortes geológicos

Cortes geológicos

Perfiles topográficos

Perfiles topográficos

Hidrogramas

Hidrogramas

Climogramas

Climogramas